La Rosella (Tàrrega, l'Urgell)

L’excavació del jaciment arqueològic de la Rosella ha permès posar al descobert un hàbitat rural d’època ibero-romana associat a un camp de sitges. L’estudi científic d'aquest contribuirà a contextualitzar el procés de romanització de les comunitats ibèriques de la plana occidental catalana. La Rosella se suma a altres establiments propers excavats en els darrers anys, com les sitges de Missatges (Claravalls, Tàrrega) o el poblat del segle III a. de la n.e. dels Estinclells (Verdú), que esdevenen enclavaments referents per caracteritzar els horitzons de l’ibèric ple i de l’ibèric tardà a les planes de l’Urgell.

Aquesta intervenció s'ha realitzat en el marc de les obres de construcció del Tram IV del Canal Segarra-Garrigues i es troba en fase d'estudi científic i elaboració de la memòria arqueològica.

DATES

Inici:

28/12/2009

Final:

26/02/2010

Tipus:

Hàbitat associat amb camp de sitges

Cronologia:

Ibèric Ple/Romà altimperial

Promotora:

Aguas de la Cuenca del Ebro SA. AcuaEBRO

Constructora:

CORB UTE (Ferrovial Agroman S.A., Copcisa Construcciones y Obra Pública i Marco Obra Pública S.A.)

INTERVENCIÓ

El jaciment de la Rosella (Tàrrega, Urgell) fou descobert l’any 1991 en prospecció per l’Oriol Saula. Posteriorment, fou catalogat dins la Carta Arqueològica de l’Urgell de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAC). Es troba al marge del pla de Verdú, des d’on domina la confluència del petit barranc de la coma del Porcell amb el riu Ondara, a uns escassos vuit-cents metres al sud del Talladell, nucli agregat al municipi de Tàrrega. La presència escadussera de material ceràmic en superfície i la no apreciació d’estructures feien difícil tant la caracterització funcional del jaciment, l’avaluació del seu estat de conservació, així com la definició dels seus límits precisos, tot en una espai aprofitat com a camps de conreu de secà (ametllers, oliveres i cereal), als voltants de la granja del Fonoll.

Les obres de construcció del Canal Segarra-Garrigues han permès aprofundir en el coneixement arqueològic de la Rosella. L’informe de la prospecció realitzada arran de la redacció del projecte de construcció (LÓPEZ, 2003, p. 17), ja advertia sobre l’afectació previsible que les obres tindrien sobre el jaciment i proposava realitzar-ne un seguiment exhaustiu. Definitivament, el tram IV del canal principal –que transcorre pels termes municipals de Tàrrega, Verdú, Sant Martí de Maldà i Maldà– travessa transversalment el jaciment, cosa que va comportar l’excavació arqueològica preventiva de l’àrea afectada.

Els treballs de desbrossament a la Rosella començaren a mitjan mes de novembre de 2009 i durant el seguiment d’aquests, foren localitzats indicis d’estructures arqueològiques. Per tal de confirmar-ne la natura, es va abalisar l’àrea i es va procedir a la neteja manual de les restes puntuals, cosa que va permetre identificar diverses sitges i fosses, així com l’existència de murs i d’altres estructures constructives i de combustió que podrien relacionar-se amb una ocupació d’època romana i tardoibèrica. La localització de les restes de forma dispersa en una àrea extensa – circa 1 ha– va determinar que tota aquesta superfície fos netejada amb mitjans mecànics i manuals.

És així, doncs, com l’excavació preventiva fou desenvolupada finalment entre finals del mes de desembre de 2009 i el mes de febrer de 2010. La promoció de l’obra ha estat a càrrec d’Aguas de la Cuenca del Ebro S.A. –Acuaebro– a través de la gestió de l’empresa constructora del tram IV, CORB U.T.E. Els treballs arqueològics foren encarregats a l’equip d'Iltirta Arqueologia, que ja estava realitzant les feines de prospecció i seguiment arqueològic de les obres del tram IV.

LOCALITZACIÓ

RESULTATS

L’excavació del jaciment arqueològic de la Rosella ha permès posar al descobert un hàbitat rural i un camp de sitges d’època tardoibèrica amb una ocupació compresa entre el segle II i el segle I a. de la n. e. El seu estudi es troba plenament en curs, una recerca que, més enllà de contextualitzar exhaustivament el jaciment, permetrà aprofundir en el procés de romanització de les comunitats ibèriques de la plana occidental catalana.

Pel que fa a l’hàbitat de la Rosella, es troba definit per una bateria d’habitatges i d’espais d’emmagatzematge contigus amb comparticions interiors, que s’adossen a un mur corregut que delimita l’extrem nord de l’àrea urbanitzada. Es tracta d’una obra bastida ex novo sobre les restes d’unes estructures precedents que podrien datar del segle III a. de la n. e., la valoració de les quals es troba encara per definir. El conjunt de materials arqueològics associats a l’ocupació de l’hàbitat se situen en l’horitzó ibèric tardà, en què s’apleguen tant produccions comunes i pintades tardoibèriques, com importacions –especialment àmfores i comunes itàliques, Campaniana A tardana, B i B-oide–. L’ocupació posterior de l’àrea, datada ja a inicis de l’era i en un context alt imperial (segles I-II d. la n. e.) a partir de la presència de produccions sigil·lades i d’una moneda d’Antoní Pius (138-161 d. de la n. e.), comportaria la destrucció i l’arrasament de l’hàbitat. Aquest horitzó es trobaria relacionat amb una freqüentació pròpiament romana que, ara com ara, ens costa molt de precisar.

Quant al camp de sitges de la Rosella, s’han excavat al voltant d’una vuitantena de fosses i grans retalls que se situen en el mateix marc cronològic que l’hàbitat. A l’espera de l’anàlisi exhaustiva del material recuperat en el rebliment d’aquestes estructures, no es descarta que es pugui establir una evolució diacrònica de l’ocupació de l’àrea destinada especialment a l’emmagatzematge cerealístic.