La necròpolis d'Almenara es un fantàstic exemple de necròpolis tumulària, la característica forma d'enterrament de les comunitats del Grup del Segre-Cinca durant la prehistòria recent.

Aquesta localització ja fou explorada a l'any 1968 per Joan Maluquer de Motes i el seu equip de l'Institut d'Arqueologia de l'Universitat de Barcelona. Llavors foren excavats 8 túmuls (Maluquer 1973). Posteriorment fou représ el seu estudi per J. Puche i E. Sorribes (1993) tot i que no s'arribà a excavar-hi. La necròpoli d'Almenara ha estat referent important alhora d'estudiar aquestes comunitats i les seves estructures funeràries en tots els treballs de síntesi regionals.

Malauradament aquests túmuls han restat massa temps a l'abast de les inclemències del clima i d'excavacions fora del control patrimonial i científic de les administracions competents. Tot i que no hi ha expectatives molt sòlides de recuperar contextes funeraris inalterats creiem que no es pot defugir la responsabilitat de recuperar tant com es pugui d'aquestes estructures per a la societat.

DATES

Inici:

31/08/2015

Final:

06/09/2015

Tipus:

Necròpoli Tumular

Cronologia:

Iª Edat del Ferro

Promotora:

Ajuntament d'Agramunt

L’excavació del jaciment arqueològic de la Rosella ha permès posar al descobert un hàbitat rural d’època ibero-romana associat a un camp de sitges. L’estudi científic d'aquest contribuirà a contextualitzar el procés de romanització de les comunitats ibèriques de la plana occidental catalana. La Rosella se suma a altres establiments propers excavats en els darrers anys, com les sitges de Missatges (Claravalls, Tàrrega) o el poblat del segle III a. de la n.e. dels Estinclells (Verdú), que esdevenen enclavaments referents per caracteritzar els horitzons de l’ibèric ple i de l’ibèric tardà a les planes de l’Urgell.

Aquesta intervenció s'ha realitzat en el marc de les obres de construcció del Tram IV del Canal Segarra-Garrigues i es troba en fase d'estudi científic i elaboració de la memòria arqueològica.

DATES

Inici:

28/12/2009

Final:

26/02/2010

Tipus:

Hàbitat associat amb camp de sitges

Cronologia:

Ibèric Ple/Romà altimperial

Promotora:

Aguas de la Cuenca del Ebro SA. AcuaEBRO

Constructora:

CORB UTE (Ferrovial Agroman S.A., Copcisa Construcciones y Obra Pública i Marco Obra Pública S.A.)

Els treballs de construcció del Canal Segarra-Garrigues han posat al descobert un nou jaciment prehistòric evidenciat especialment per la presència d’estructures d’emmagatzematge tipus sitja. Les restes ceràmiques permeten identificar dues fases d’ocupació: una primera del neolític final, associada a materials verazians i de grups afins, i una segona del bronze inicial, vinculada a les produccions comunes a la regió.

L’horitzó del bronze inicial es troba relacionat, a més, amb la reutilització de cinc sitges com a espais sepulcrals col·lectius que, a l’espera de l’estudi antropològic aprofundit, han permès la identificació de restes d’almenys una trentena d’individus. Val a dir que sorprenen els processos atestats de descomposició, remoció i alteració de les restes inhumades que fan del jaciment de Cantorella un cas singular dins del context de la prehistòria recent catalana.

DATES Fase I

Inici:

29/03/2010

Final:

18/06/2010

DATES Fase II

Inici:

19/09/2011

Final:

02/12/2011

Tipus:

Aldea dispersa

Cronologia:

Neolític Final/Bronze inicial

Promotora:

Aguas de la Cuenca del Ebro SA. AcuaEBRO

Constructora:

CORB UTE (Ferrovial Agroman S.A., Copcisa Construcciones y Obra Pública i Marco Obra Pública S.A.)

Entre l’estiu de 2009 i la primavera de 2010, l’empresa Iltirta Arqueologia SL va dur a terme el seguiment i control arqueològic dels treballs de construcció del tram IV del canal Segarra-Garrigues. En el desenvolupament d’aquestes tasques van ser identificades diverses restes arqueològiques a l’àrea de la Fogonussa (Sant Martí de Riucorb, Urgell). Per l’extensió i la dispersió de les troballes, i per la diversa naturalesa de les restes, creiem més adient referir-nos a aquesta zona com a àrea arqueològica que com a jaciment perquè de fet inclou diverses localitzacions arqueològiques. Tal com veurem més endavant es concentren en aquest espai els vestigis d’un poblat iber, una vil·la romana amb diferents forns –de material constructiu ceràmic i de calç– i una necròpolis associats, i, finalment, un hàbitat visigot associat a un camp de sitges i diversos enterraments. En definitiva, un complex arqueològic que la intervenció preventiva realitzada no ha esgotat i que seria més que interessant reprendre en un futur amb un projecte programat de recerca i recuperació patrimonial.

DATES

Inici:

04/10/2010

Final:

24/12/2010

Tipus:

Poblat ibèric, villa i necròpoli romana, poblat visigot

Cronologia:

Ibèric Ple/Època visigoda

Promotora:

Aguas de la Cuenca del Ebro SA. AcuaEBRO

Constructora:

CORB UTE (Ferrovial Agroman S.A., Copcisa Construcciones y Obra Pública i Marco Obra Pública S.A.)

L’església de Sant Feliu de Barruera està declarada des de l’any 1992 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i forma part del conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí inscrites l’any 2000 dins la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO. De tot el conjunt romànic, Sant Feliu és, sens dubte, el temple amb més modificacions i transformacions arquitectòniques, en què el projecte romànic original es troba més desfigurat i esdevé com la menys genuïna de les esglésies de la vall.

El monument presentava diverses deficiències estructurals. Per resoldre aquests problemes va plantejar-se un projecte de rehabilitació de l’edifici redactat pels arquitectes Anna Àvila i Lluís Ferrer que fou executat durant l’estiu de 2013 en el marc del programa “Romànic Obert”. Aquests treballs foren, però, precedits d’un seguit d’actuacions arqueològiques realitzades durant l’any 2011, les quals han permès aprofundir en el coneixement i l’evolució de l’església de Sant Feliu de Barruera.

DATES Fase I: sondejos

Inici:

01/03/2011

Final:

11/03/2011

DATES Fase II: excavació

Inici:

01/05/2011

Final:

20/05/2011

DATES Fase III: control d'obres

Inici:

01/07/2013

Final:

14/07/2013

Tipus:

Església romànica i necròpolis

Cronologia:

segle XII-segle XX

Promotora:

Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí

Paraules clau:

església romànica, planta basilical, planta de creu llatina, mausoleu, enterraments, luxatio erecta humeri

El molí del Sastre es troba a la partida de la Clamor, a uns escassos 750 m al sud del nucli urbà d’Alcarràs. La cartografia del Institut Cartogràfic de Catalunya l’anomena com a molí del Jaumetó, adscripció que remet a l’antic propietari que roman en la memòria oral. El molí és un edifici de planta quadrada que no conserva sostre i amb el mur meridional força enrunat. Uns 5 m al sud, en el marge del camp, pot observar-se la presència d’una volta. El molí funcionaria amb el curs d’aigua del canal de l’Escorredor, un reguer que recull l’aigua sobrant de reg de la zona situada al sud del nucli d’Alcarràs.

A 50 m al nord del molí s’observa una construcció bastida amb carreus de pedra sorrenca que serviria per a desviar les aigües de l’Escorredor cap al molí. D’altra banda, a 125 m al sud es troba el pont de l’Escorredor a través del qual la sèquia de Remolins creua el canal de drenatge.

El projecte d’actuació al molí del Sastre (González 2014) detalla les poques referències que fins ara es troben publicades sobre els molins fariners d’Alcarràs. L’única referència segura del molí és de finals del segle XIX (Costa 1955, 303).

DATES

Inici:

07/07/2014

Final:

18/07/2014

Tipus:

Molí hidràulic

Cronologia:

Medieval-Modern

Promotora:

Ajuntament d'Alcarràs