Entre l’estiu de 2009 i la primavera de 2010, l’empresa Iltirta Arqueologia SL va dur a terme el seguiment i control arqueològic dels treballs de construcció del tram IV del canal Segarra-Garrigues. En el desenvolupament d’aquestes tasques van ser identificades diverses restes arqueològiques a l’àrea de la Fogonussa (Sant Martí de Riucorb, Urgell). Per l’extensió i la dispersió de les troballes, i per la diversa naturalesa de les restes, creiem més adient referir-nos a aquesta zona com a àrea arqueològica que com a jaciment perquè de fet inclou diverses localitzacions arqueològiques. Tal com veurem més endavant es concentren en aquest espai els vestigis d’un poblat iber, una vil·la romana amb diferents forns –de material constructiu ceràmic i de calç– i una necròpolis associats, i, finalment, un hàbitat visigot associat a un camp de sitges i diversos enterraments. En definitiva, un complex arqueològic que la intervenció preventiva realitzada no ha esgotat i que seria més que interessant reprendre en un futur amb un projecte programat de recerca i recuperació patrimonial.

DATES

Inici:

04/10/2010

Final:

24/12/2010

Tipus:

Poblat ibèric, villa i necròpoli romana, poblat visigot

Cronologia:

Ibèric Ple/Època visigoda

Promotora:

Aguas de la Cuenca del Ebro SA. AcuaEBRO

Constructora:

CORB UTE (Ferrovial Agroman S.A., Copcisa Construcciones y Obra Pública i Marco Obra Pública S.A.)

INTERVENCIÓ

Durant el desenvolupament del seguiment i control arqueològic dels treballs de construcció del tram IV del canal Segarra-Garrigues van ser identificades diverses restes arqueològiques a l’àrea de la Fogonussa (Sant Martí de Riucorb, Urgell). Es concentren en aquest espai els vestigis d’un poblat iber, una vil·la romana amb diferents forns –de material constructiu ceràmic i de calç– i una necròpolis associats, i, finalment, un hàbitat visigot associat a un camp de sitges i diversos enterraments. En definitiva, un complex arqueològic que la intervenció preventiva realitzada no ha esgotat i que seria més que interessant reprendre en un futur amb un projecte programat de recerca i recuperació patrimonial.

Els treballs de desbrossament d’aquest petit tram del canal començaren el mes de gener de 2010. En aquesta localització s’observaven en superfície diverses restes ceràmiques de filiació ibèrica i romana. Les dades recollides a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAC) i els resultats d’una prospecció arqueològica prèvia ja feien preveure l’aparició de múltiples elements arqueològics en l’àrea.

Tots aquests indicis justificaven l’atenció especial i el control específic de l’indret. Durant el transcurs de l’estossada van realitzar-se tot un seguit de visites amb l’objectiu de controlar el procés d’aixecament de la coberta vegetal i de desmuntatge dels marges de pedra seca, gràcies a les quals foren localitzades i abalisades les restes de diferents estructures: tombes, murs, sitges... , a més d’un parell de forns de calç, un d’ells ubicat a uns 400 m. de distància a l’oest de la principal concentració de restes. Davant aquestes estructures va procedir-se a l’acurada delimitació amb mitjans mecànics i manuals, començant per l’àrea de necròpolis i hàbitat i acabant pel forn de calç més allunyat. Aquests treballs van determinar l’existència confirmada d’una desena d’enterraments, d’una desena de sitges, de tres possibles basses, de les restes de dos tancats i dos grans forns. Val a dir que, després d’executar-se els treballs d’excavació arqueològica, aquesta estimació preliminar es va veure substancialment i significativa incrementada. Concretament s’han identificat 239 estructures, entre les quals destaquen 46 enterraments (EN), 54 fosses (FS), 21 sitges (SJ), 12 fosses circulars (FC), 2 cubetes (CB), 28 murs (MR), 11 llars (LL), 5 forns (FR) 40 suports de pal (SP), 1 banqueta (BQ), 2 paviments (SL), 2 portes (PO), 3 basses (BS) i 12 estructures indeterminades (ES). No descartem que un anàlisi posterior de la documentació ens porti a completar i corregir aquest inventari d’estructures. No fou fins el mes d’octubre que s’endegà definitivament la intervenció d’excavació preventiva de la Fogonussa, un cop va ser aprovat el pressupost d’intervenció, que s’allargà fins a la vigília de Nadal de 2010.

LOCALITZACIÓ

RESULTATS

L’excavació de la part del jaciment arqueològic que va quedar afectat per les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues va permetre localitzar una sèrie d’evidències de l’ocupació ininterrompuda de l’àrea des d’època ibèrica fins a època visigoda que, en resum, es tractaria de:

-3 basses d’època ibèrica, que podrien datar-se entre els segles IV i II abans de la n. e.;

-2 zones de necròpolis d’època romana, que podrien datar-se a partir de finals del segle III de la n. e. No es descarta que alguns dels enterraments puguin ser visigots;

-2 forns de calç també d’època romana, que podrien datar-se a entre el segle II i III de la n. e.;

- una ocupació d’època visigoda caracteritzada per la concentració d’hàbitat, sitges, fosses i construccions de pedra i possiblement de material perible, que dataria dels segles VI i VII de la n. e.

Aquesta excavació permetrà aportar noves dades al coneixement de les àrees perifèriques de les ocupacions de l’època ibèrica plena, caracteritzar la població i la mortalitat de l’ocupació romana, així com aportar dos bons exemples de la tecnologia d’obtenció de la calç inèdits en l’arqueologia romana de la plana occidental catalana. És molt interessant també l’acreditació d’un nou exemple d’ocupació d’època visigoda a l’Urgell, que complementarà l’ocupació en tossal testimoniat pel poblat visigot del tossal del Moro de Castellserà, actualment en curs d’excavació.