L’església de Sant Feliu de Barruera està declarada des de l’any 1992 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i forma part del conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí inscrites l’any 2000 dins la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO. De tot el conjunt romànic, Sant Feliu és, sens dubte, el temple amb més modificacions i transformacions arquitectòniques, en què el projecte romànic original es troba més desfigurat i esdevé com la menys genuïna de les esglésies de la vall.

El monument presentava diverses deficiències estructurals. Per resoldre aquests problemes va plantejar-se un projecte de rehabilitació de l’edifici redactat pels arquitectes Anna Àvila i Lluís Ferrer que fou executat durant l’estiu de 2013 en el marc del programa “Romànic Obert”. Aquests treballs foren, però, precedits d’un seguit d’actuacions arqueològiques realitzades durant l’any 2011, les quals han permès aprofundir en el coneixement i l’evolució de l’església de Sant Feliu de Barruera.

DATES Fase I: sondejos

Inici:

01/03/2011

Final:

11/03/2011

DATES Fase II: excavació

Inici:

01/05/2011

Final:

20/05/2011

DATES Fase III: control d'obres

Inici:

01/07/2013

Final:

14/07/2013

Tipus:

Església romànica i necròpolis

Cronologia:

segle XII-segle XX

Promotora:

Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí

Paraules clau:

església romànica, planta basilical, planta de creu llatina, mausoleu, enterraments, luxatio erecta humeri

INTERVENCIÓ

La intervenció arqueològica s’ha localitzat dins del recinte del cementiri de Barruera, que se situa en una parcel·la contigua i més elevada al nord de l’església de Sant Feliu. L’àrea d’actuació correspon a un espai uns 96 m2 de superfície que, amb uns 12 m de llargada per 8 m d’amplada, s’estén entre el límit est del cementiri actual i el porxo d’accés al temple, tot al llarg del cos de la nau de l’església entre la capella de Sant Josep i la façana principal de l’església. Abans de la intervenció arqueològica, aquesta zona era un espai dins del cementiri aparentment lliure de sepultures, que romania coberta amb un mantell d’herba i de runa apilada.

Els treballs arqueològics han permès posar al descobert diverses estructures arquitectòniques que, fins ara, eren del tot desconegudes. Les principals novetats de la intervenció són:
1. La identificació de restes arquitectòniques i arqueològiques de diverses estructures i paviments de la fase original romànica de l’església de Sant Feliu (segles XI-XII) que pertanyerien a la nau nord d’un possible temple de planta basilical. En relació a aquests elements del temple primigeni s’han excavat dues inhumacions infantils realitzades de forma successiva en una mateixa fossa sepulcral i s’ha localitzat les restes d’una possible segona tomba.
2. La identificació de restes del transsepte nord de l’església de Sant Feliu que pertanyerien a un possible temple de planta de creu llatina i capçalera triabsidiada (segles XII-XIII).
3. La identificació d’un mausoleu familiar annex al porxo d’entrada a l’església de Sant Feliu que almenys es trobava en ús amb posterioritat a mitjan segle XVII.
4. La identificació de diversos enterraments i osseres del cementiri en l’angle entre la capella de Sant Antoni de Pàdua i l’actual façana nord de la nau de l’església d’època moderna i contemporània. En destaca l’enterrament d’un individu amb una patologia compatible amb una luxació d’húmer que datem amb posterioritat a l’any 1848.

LOCALITZACIÓ

RESULTATS

El més interessant de la intervenció de l’any 2011 són, sens dubte, les dades arqueològiques enregistrades en relació a les fases romàniques de l’església. Malauradament, no estem en condicions de plantejar datacions precises per l’absència de materials cronològicament rellevants. Per tant, les atribucions assenyalades remeten a la bibliografia de referència.

D’una banda, s’afermen els arguments en favor de l’existència d’un primer temple de tres naus de planta basilical que es concreten amb l’existència a l’interior de l’església de les dues arcades sostingudes per un pilar circular que, combinades amb les evidències d’un mur mitger que hem documentat, separarien la nau central de la nau nord, amb les restes del tercer absis localitzades en una intervenció arqueològica anterior (Arcos 2009) i amb les estructures arquitectòniques localitzades durant la nostra actuació que s’interpreten com l’angle nord-oest de la nau septentrional. La construcció d’aquest temple inicial s’ha situat entre final del segle XI i el primer quart del segle XII.

Aquest primer edifici fou modificat per bastir una església de planta de creu llatina d’una única nau amb transsepte i capçalera triabsidiada, estructura que es mantindrà com a base de les posteriors transformacions. La datació que es proposa del braç sud del transsepte se situa entre els segles XII i XIII.

En un moment sense determinar, potser en el marc de les remodelacions del segle XVI, s’esdevé la remodelació d’almenys les façanes nord i oest. S’enderrocà el tram nord de la nau transversal i la seva absidiola, s’aixecaren uns nous murs que es fonamenten sobre les restes dels murs romànics i, al mur nord, s’obriren les capelles de Sant Josep i de Sant Antoni de Pàdua.

Finalment, la construcció del porxo d’entrada adossat a la façana est s’esdevé presumiblement durant el segle XVII. En la banda nord, el porxo donava accés a una petita capella funerària o mausoleu, que una làpida atribueix a Casa Pubill. Un ardit de Barcelona del rei Felip IV indica que l’espai sepulcral almenys es trobaria en funcionament amb posterioritat a 1653-1654.

L’església de Sant Feliu de Barruera planteja unes perspectives de recerca arqueològica extraordinàries. Les restes que amaga el subsòl s’albiren certament significatives, són la clau per refer amb precisió l’evolució històrica i arquitectònica del temple i, a més, enriqueixen sobre manera el valor patrimonial del monument. Esperem que projectes futurs puguin donar continuïtat a les intervencions arqueològiques realitzades i permetin especialment recuperar les restes del temple romànic primigeni que romanen soterrades.