INTERVENCIÓ
La intervenció arqueològica a la necròpoli d'Almenara té com a objectiu principal la preparació de les restes arquitectòniques de cara a la seva futura consolidació.
Això es concreta amb la realització d'una neteja exhaustiva, la documentació en planta dels túmuls i la realització de les propostes de consolidació. Puntualment es realitzaran comprovacions estratigràfiques en aquells elements que requereixin d'un major estudi.
LOCALITZACIÓ
RESULTATS
Durant la setmana de treball de camp hem obert amb extensió i estem documentant les estructures.
BIBLIOGRAFIA
BOLEDA,, R. 1976. Carta arqueològica de les valls dels rius Corb, Ondara i Sió. Lleida.
COLOMINAS, J. 1916: Lo Toçal del Mor”, La Signou, n. 37: Tarrega.
COLOMINES, J.; DURAN SAMPERE, A. 1915-1920: Restes de poblats ibèrics al Pla d’Urgell. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans n. 6: 606-616.
GALLART, J.; JUNYENT, E. 1989: Un nou tall estratigràfic a la Pedrera, Vallfogona de Balaguer, Termens, La Noguera, Lleida.
GARCÉS, I.; MARÍ, PÉREZ, J.; PUCHE, J.M. 1993. Ocupacions de tradició del bronze recent i dels camps d’urnes tardans al Tossal de les Tenalles de Sidamón. Revista d’Arqueologia de Ponent, n.3.
GONZÁLEZ, J.R., SERRA, D. 1989. El tossal de Santa Llúcia i la seva excavació, Recerques de Terres de Ponent n.13.
GUILAINE, J. 1972. L’Age du Bronze en Languedoc Occidental, Roussillon, Ariège, Memòries de la Societé PrehistoriqueFrançaise.
JUNYENT, E. 1973. El primer corteestratigráficorealizado en Roques de Sant formatge (Serós, Lleida) y algunascuestiones entorno a la formación de la cultura ilergeta. NAH Prehistoria, n. 2. Madrid.
MALUQUER DE MOTES, J. 1973. La necròpolis de Almenara en Agramunt, Pyrennae n.9: 185-193.
MALUQUER DE MOTES, J. 1982. Almenara Agramunt. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys: 271-272.
MAYA, J.L.; DIEZ CORONEL, L.; PUJOL, A. 1975. La necrópolistumular de incineración de Pedrós, Serós (Lérida). Congreso Nacional de Arqueología, n.13: 611-622.
MAYA, J.L. 1978. Las necrópolis tumulares ilerdenses. Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, n.2: 83-96.
PITA MERCÉ, R. 1951. Datosarqueológicosprovinciales, Ilerda n.15: 53-66.
PITA MERCÉ, R. 1954-1955. “La Carrerada, Tornabous” NoticiarioArqueológicoHispánico n. 3-4.
PUCHE, J.M. 1991. Evolució i relacions macroespacials dels poblaments: una aproximació a l’Edat del Bronze de l’Urgell. Tesis de llicenciatura inèdita. Lleida.
PUCHE, J. 1993. Evolució del poblament i relacions macroespacials durant l’edat del bronze a l’Urgell. Revista d’Arqueologia de Ponent, n.3: 21-64.
PUCHE, J.M., SORRIBES, E. 1988. Els materials arqueològics del museu municipal d’Agramunt. Aproximació a la Prehistòria i Història Antiga de la Ribera de Sió. Sió, n. 294. Agramunt.
PUCHE, J.M., SORRIBES, E. 1989. Noves dades sobre el poblament prehistòric i antic a la Ribera de Sió, Trobada del Grup de Recerques de Terres de Ponent, n. 15. Agramunt.
PUCHE, J.M., SORRIBES, E. 1993: La necrópolis d’Almenara i el seuentorn: una revisió cronológico-cultural. Urxt. Revista cultural de l’Urgell, n.5: 19-31.
PUCHE, J.M., SORRIBES, E. 1991. Relacions macroespacials i interdependències entre comunitats. El cas de la Ribera de Sió. De l’Edat del Bronze al món Romà. IEI, Beca-ajut, inèdit.
EQUIP
Treball de camp
Aina Amat, Cristina Domènech, Oscar Escala, Tere Gilisbart, Anna Gómez, Xiang Li, Rosa Mercado, Andreu Moya, Gemma Piqué, Gerard Rius, Enric Tartera, Ares Vidal.
Documentació i estudis
Infografia:Ares Vidal, Andreu Moya, Cultura Material: Andreu Moya, Oscar Escala