Els treballs de construcció del Canal Segarra-Garrigues han posat al descobert un nou jaciment prehistòric evidenciat especialment per la presència d’estructures d’emmagatzematge tipus sitja. Les restes ceràmiques permeten identificar dues fases d’ocupació: una primera del neolític final, associada a materials verazians i de grups afins, i una segona del bronze inicial, vinculada a les produccions comunes a la regió.

L’horitzó del bronze inicial es troba relacionat, a més, amb la reutilització de cinc sitges com a espais sepulcrals col·lectius que, a l’espera de l’estudi antropològic aprofundit, han permès la identificació de restes d’almenys una trentena d’individus. Val a dir que sorprenen els processos atestats de descomposició, remoció i alteració de les restes inhumades que fan del jaciment de Cantorella un cas singular dins del context de la prehistòria recent catalana.

DATES Fase I

Inici:

29/03/2010

Final:

18/06/2010

DATES Fase II

Inici:

19/09/2011

Final:

02/12/2011

Tipus:

Aldea dispersa

Cronologia:

Neolític Final/Bronze inicial

Promotora:

Aguas de la Cuenca del Ebro SA. AcuaEBRO

Constructora:

CORB UTE (Ferrovial Agroman S.A., Copcisa Construcciones y Obra Pública i Marco Obra Pública S.A.)

INTERVENCIÓ

L’establiment de Cantorella (Maldà, l'Urgell) va posar-se al descobert arran dels treballs de construcció del tram IV del canal Segarra-Garrigues. L’estudi d’impacte sobre el patrimoni cultural realitzat en el marc de la redacció del projecte constructiu del canal ja alertava de la possible existència d’una localització arqueològica en l’àrea. El descobriment efectiu del jaciment es va fer a inicis del mes de març de 2010 en el marc de l’execució del control i el seguiment arqueològics dels treballs de construcció del canal. L’aparició en superfície, mentre era desbrossada i retirada la coberta vegetal de la traça del canal, de diverses taques cendroses arrodonides va comportar uns treballs de neteja manual i delimitació de les possibles restes amb l’objectiu de determinar-ne el caràcter arqueològic. Aquestes tasques van permetre constatar que les estructures es trobaven associades a diversos fragments de ceràmica a mà prehistòrica, la qual cosa va determinar la necessitat d’emprendre una intervenció arqueològica preventiva. Aquesta excavació va fer-se entre els mesos de març i juny del 2010.

A la tardor del 2010, en el transcurs dels treballs d’excavació de la traça del canal en una àrea propera, situada a poc més de 200 m al nord-est a la zona ja excavada, va posar-se al descobert un nou conjunt d’estructures que havien estat parcialment seccionades. Aquestes troballes motivaren una segona intervenció arqueològica preventiva que va desenvolupar-se entre els mesos de setembre i desembre de 2011. L’àrea arqueològica intervinguda es troba definida per la traça lineal del canal, un tram d’uns 360 m de llargada i entre 60 i 74 metres d’amplada. En aquest sentit, doncs, el coneixement que tenim de l’assentament prehistòric es troba limitat exclusivament a aquesta franja de terreny. Tot i això, creiem que el jaciment s’estendria més enllà dels límits estrictes del canal. Dins d’aquesta àrea arqueològica les restes identificades del jaciment es focalitzen en dos punts centrals distanciats uns 200 m, que foren excavats en dues intervencions diferenciades. Cadascuna de les excavacions va definir-se com una zona única i independent. Alhora, en cada zona es van distingir diversos sectors que responien a límits arbitraris establerts en funció de la densitat de les estructures arqueològiques i de les agrupacions que definien. Entre les dues zones, la superfície intervinguda assoleix gairebé els 11.000 m2 i el nombre d’estructures excavades és de 244.

La zona 1 correspon a la intervenció desenvolupada l’any 2010. Aquesta primera intervenció va iniciar-se amb una neteja amb màquina d’una zona d’uns 5.550 m2 que deixà al descobert un total de 59 estructures arqueològiques. La zona 2 se situa al nord-est de la zona 1, en direcció a la vall del Corb, i esdevé l’àrea intervinguda l’any 2011. La superfície d’intervenció assoleix uns 5.400 m2, en què foren identificades 185 estructures arqueològiques.

LOCALITZACIÓ

RESULTATS

El jaciment de Cantorella es presenta, doncs, com una de les darreres novetats de la prehistòria recent de la Catalunya de ponent. Ha quedat ben palès que les estructures arqueològiques de Cantorella esdevenen les evidències d’un assentament a l’aire lliure de tipus poblat amb dos horitzons cronoculturals diferenciats, un de primer del neolític final - calcolític i un de segon d’inicis de l’edat del bronze. En ambdós contextos, l’ocupació mostra un assentament amb caràcter sedentari. D’una banda, les evidències de possibles cabanes, ja sigui en forma d’alineacions de forats de pal o amb fragments d’elements de terra crua amb empremtes d’encanyissats (torchis), manifesten que hi havia construccions d’hàbitat estables bastides amb materials peribles, la temporalitat de les quals és difícil de precisar. Així mateix, que hi hagi un nombre elevat d’estructures d’emmagatzematge de gra posa de manifest la gestió de la producció agrícola amb sistemes de conservació subterranis de llarga durada, en què cal suposar que es preveuen reserves per al consum i per a la sembra. Tot plegat, doncs, creiem que és simptomàtic de l’estabilitat de l’ocupació.

Malauradament, desconeixem la superfície d’extensió de les ocupacions prehistòriques. No obstant això, som del parer que el jaciment de Cantorella s’estén més enllà dels límits d’afectació de la traça del canal Segarra-Garrigues. En les dues àrees s’identifiquen estructures d’ambdues fases d’ocupació que, fins que no disposem de datacions radiocarbòniques, no podrem determinar si són sincròniques. En qualsevol cas, l’existència de diferents zones d’hàbitat a l’aire lliure temporalment coetànies i espacialment properes situades en una mateixa superfície extensa s’adiu amb el que s’ha definit com a vilatge dispers. L’aldea dispersa esdevé una concentració laxa d’extensió variable de diferents cabanes o granges associades amb estructures d’emmagatzematge i de producció i, a voltes, fins i tot amb estructures funeràries.

Esperem que l’anàlisi aprofundida de la dispersió i distribució de les estructures pugui aportar dades de la possible organització interna de l’assentament, de la definició d’àrees funcionals especialitzades i de l’evolució diacrònica de l’establiment que, d’alguna manera, podrien estar manifestant les diferents agrupacions i concentracions de fosses.